La descolonització al sector GLAM

“Tots els sistemes de classificació estan muntats sobre una dimensió arbitrària” (Dr. Errol Francis, director artístic i comissari de programes patrimonials a Culture&)

Si mai has visitat el British Museum, de forma presencial o bé virtualment, sabràs que la galeria d’escultures egípcies es troba a la planta principal amb el títol “Ancient Near East” mentre que la col·lecció dedicada a tot el continent africà se situa a la planta més baixa de totes.

Per què Egipte, un país africà situat al continent d’Àfrica, està separat de la resta d’Àfrica? I, és més, per quin motiu s’ha decidit que l’exposició d’Àfrica se situï a la part més baixa del museu? Amb aquest fet, així doncs, en aquest article examinarem les narratives dominants arrelades al sector i quines són les primeres passes per desmantellar-les.

British Museum Highlights

Què és la descolonització?

En primer lloc, el terme fa referència a l’acció o el procés d’alliberar-se d’un poder colonial i convertir-se, consegüentment, en una força políticament independent. Al sector GLAM, la descolonització implica una consciència crítica de la història politicosocial i insta, alhora, a qüestionar els engranatges dels sistemes de classificació en els quals els objectes són catalogats.

Per què és important?

Atès el seu rol com a preservadors del coneixement, les institucions del sector GLAM han de ser agents actius en el desenvolupament d’una conversa descolonial. El coneixement i el poder estan íntimament lligats, tal com diversos pensadors han defensat al llarg del temps, i és per això que cal adoptar perspectives que qüestionin les narratives dominants.

Les persones que van construir els museus del passat no són les mateixes persones que crearan els museus del futur” (Siddharth Khajuria, programador cultural i productor a Barbican)

Globalment, no podem passar per alt l’impacte de les bases de dades. En poques paraules, constitueixen un aspecte crucial a l’hora de classificar el coneixement del món tan complex on habitem. Tanmateix, les bases de dades no són entitats completament independents sinó que sovint són un reflex dels valors de la persona que les ha creades. Els museus del futur acolliran diverses formes de coneixement i realçaran diversos punts de vista.

Gallery People Walking

Com es poden descolonitzar les institucions?

Amb l’objectiu de representar la realitat del món contemporani a tall més fidel, cal que cada agent comenci per interrogar els seus propis sistemes de classificació. En aquesta línia, el procés d’interpretació i descripció de cada ítem ha de ser repensat, especialment el d’aquells objectes vinculats a l’època colonial o a l’imperialisme.

Els sistemes de classificació o taxonomia no depenen tant d’una veritat essencial de com ordenem el coneixement sinó més aviat de les característiques que nosaltres mateixos atorguem com a punts significatius de cada objecte, ítem o informació” (Dr. Errol Francis, director artístic i comissari de programes patrimonials a Culture&)

Systems collection knowledge

Entre tots els canvis i millores que cal dur a terme, les bases de dades han de desfer-se d’un llenguatge anacrònic i identificar amb claredat les circumstàncies de procedència sota les quals els objectes d’època colonial han estat adquirits. A més a més, com a part d’aquest procés, les institucions han de fer-se càrrec d’establir nous diàlegs amb diferents comunitats i consultar veus de diversos grups culturals amb l’ànim crític d’entendre enfocaments més plurals.

Cap a un futur més plural…

Tal com s’ha dit, els museus del futur empararan més d’una sola visió, és a dir, acolliran altres maneres d’entendre el saber i adoptaran múltiples històries més enllà del relat occidental. Val a dir que descriure traumes històrics no és un exercici negatiu per se sinó una manera d’enriquir les col·leccions, tal com en Dr. Errol Francis defensa, i millorar substancialment a l’hora d’explicar-se a un mateix i al món.

Un bon exemple d’això és l’exposició del MACBA del 2019 “Territoris Indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial”, comissariada per Hiuwai Chu. Mitjançant una ampla varietat d’artistes, aquesta exposició del 2019 abordí l’empremta de la repressió colonial, la disposició i la condició postcolonial des de diversos angles tals com el llenguatge o la cartografia política. Vegeu el vídeo més avall per visionar les obres de l’exposició.


La missió de Coeli

Estem molt contents que hagis arribat aquí. Des de Coeli Platform estem en continu procés d’aprenentatge per tal comprendre les realitats del sector, copsar-ne les necessitats i acompanyar les entitats culturals pel camí de la transformació digital. Vols descrobrir les nostres propostes i plans? Som una solució en línia dedicada a la documentació i la difusió de col·leccions patrimonials en un sol click. Vols veure els nostres projectes? T’ho posem fàcil.