Amb aquest fi, es va arrencar el projecte de reactivació de l’arxiu històric de Santa Eulalia, on Coeli hi ha entrat amb el rol de gestor i publicador de la col·lecció.
Un dels principals reptes que ha plantejat el cas de Santa Eulalia ha estat trobar l’equilibri entre fer atractiva la publicació de continguts per a un públic mol ampli, que significa una interlocució amb el client per la selecció de les col·leccions, la cura de la imatge corporativa i de marca, etc., combinat amb mantenir un rigor tècnic en el tractament intern de la informació dels objectes que, a més, són de naturalesa molt variada (indumentària, documentació administrativa, imatge digital,…).
Per Santa Eulalia, la versatilitat de Coeli ha permès combinar la publicació de l’arxiu digital amb la gestió dels objectes físics de manera senzilla i pràctica per a usuaris no especialitzats.
Tot seguit expliquem aquest cas d’èxit.
Preparant la col·lecció
Les tasques de tractament documental es van realitzar conjuntament amb NUBILUM; en un dels seus articles podeu trobar una explicació molt completa de tot el procés de gestió documental.
Analitzant la col·lecció vam identificar la tipologia d’objectes que conserva, la quantitat, així com aquells elements més atractius i interessants per a publicar.
Ràpidament es va considerar que el tèxtil havia de ser el producte estrella, seguit pel disseny de moda, el disseny gràfic, i també les fotografies i premsa relacionades amb l’empresa. Tot aquest material havia de ser visual i atractiu, seguint la imatge de marca.
Els objectes estaven informatitzats, però no tots tenien imatge. L’arxiver, el gestor de continguts digitals, i els coordinadors del projecte es van posar d’acord per fer un calendari de publicació per fases.
Els vestits de moda, com a objectes més destacats, van estar a la primera fase i es van demanar noves fotografies dels que no en tenien o eren d’escassa qualitat. Santa Eulalia es va posar en contacte amb un expert en moda per afinar les datacions, materials i tècniques, tipologia de peces, finalitat i descripcions dels vestits.
Així doncs, les dades es van enriquir i/o modificar, per completar descripcions, revisar la informació errònia, crear vocabularis controlats, etc. Això era essencial per aconseguir una cerca i recuperació d’informació efectiva, homogeneïtzar les fitxes, i també per crear un menú de filtres.

Amb l’eina Poligraf (eina de suport de Coeli), es van normalitzar els llistats de vocabularis controlats (tipus d’objecte, material, autors…) i es va crear un tesaurus per poder jerarquitzar els descriptors.
A tall d’exemple, el vocabulari de tipus de vestits va ser el que es va pensar més. La jerarquia que proposa el Getty Institute (font de referència per a noms d’objectes) classifica:
- Peça de roba principal:
- vestit [femeni/nens]
- vestit per forma
- bata
- vestit camiser
- vestit recte
- vestit
- maxi vestit
- ...
- vestit per funció
- vestit de comunió
- vestit de còctel
- vestit de nit
- vestit d'embarassada
- vestit d'estiu
- vestit de tè
- vestit de núvia
- ...
- vestit per forma
- Vestit [traje]
- vestit pantaló
- esmòquing
- vestit esportiu
- vestit de carrer
- vestit jaqueta
- vestit d'esquí
- roba de gimnàstica
- vestit de platja
- "Chándal"
- roba de passeig
- ...
- vestit [femeni/nens]
Tenint en compte la realitat de la col·lecció de Santa Eulalia, que preserva principalment vestits de dona utilitzats per a esdeveniments especials, s’ha seguit la línia del Getty Institut, però focalitzada i ampliada amb els vestits per funció:
- Vestits
- Vestits camisa
- Vestits de còctel
- Vestits de festa
- Vestits de nit
- Vestits de núvia
- Vestits de posada de llarg
- Conjunts
- Conjunts de còctel
- Conjunts de festa
- Conjunts de nit
- Vestits jaqueta
El procés de normalització també va ajudar a traduir els termes al català, castellà i anglès, ja que la col·lecció s’havia de mostrar en tots 3 idiomes.
Retocs finals i publicació online
Amb les dades preparades, es va crear un primer prototip de la col·lecció online, basat en el microsite (petit web) per defecte de Coeli. Llavors, Santa Eulalia va especificar quina era la seva proposta de disseny.
Es va adaptar l’estètica de Coeli, i també algunes funcionalitats, per exemple:
- Limitar els filtres de cerca a aquells més rellevants per la col·lecció
- Definir les opcions de cerca avançada
- La visualització de les fitxes
- Amagar aquells camps descriptius poc rellevants per l’usuari
- L’ordenació dels resultats de cerca i el número d’elements per pàgina
- etc.
Finalment, una vegada les dades i el disseny estaven tancats, els equips tècnics d’ambdues parts van integrar l’aplicació dins el que seria la pàgina web de l’arxiu històric de Santa Eulalia.
Per fer-ho, Santa Eulalia va preparar la pàgina principal de l’arxiu, molt atractiva i visual, on es veuen les caixes temàtiques destacades amb imatge. Per part de Coeli es va proporcionar el fragment de codi a inserir dins la pàgina (iframe del widget de cerca), el qual mostrar la caixa de cerca de la col·lecció. Aquesta caixa de cerca obre el llistat de resultats una vegada es realitza una cerca, o es clica a una de les caixes temàtiques destacades.

L’arxiu va sortir a la llum al febrer de 2018 amb gairebé un miler d’objectes, que mica a mica es va ampliant i enriquint. Projecte viu que va evolucionant dia rere dia, cobrint les necessitats de Santa Eulalia.
Descobreix la història de la moda del segle XX gràcies a l’arxiu històric de Santa Eulalia.
Segueix llegint més casos d’èxit de Coeli.