“La transformació digital requereix d’un impuls decidit que s’adapti a les necessitats de la societat” (Montserrat Ballarín, Ajuntament de Barcelona)

Els arxius són un servei essencial per contribuir a la memòria i al desenvolupament de la societat. Com es pot traduir aquesta tasca i apropar el respectiu sentiment de pertinença al món digital? Des de quina òptica s’han d’assumir els reptes de futur? 

Des de Coeli us expliquem les cinc reflexions clau de l’onzè Laboratori d’Arxius Municipals, que enguany va celebrar-se de manera virtual els passats 19 i 20 de novembre de 2020.

1. Digitalització

Cada dia, i amb més celeritat, queda palesa la necessitat de  digitalitzar el corpus dels arxius per continuar amb la seva missió democratitzadora al segle vint-i-u. Mantenir un catàleg en línia complet és el primer pas per fer més accessible l’inventari a l’usuari pla i poder-ne fer una difusió àgil a la ciutadania.

Arxiu en Línia de Lloret

2. Centralització

Cal trencar fronteres geògrafiques i treballar amb noves formes d’interoparabilitat, establint vincles al núvol entre arxius en l’àmbit local i europeu. “No té massa sentit que cada arxiu vagi fent batalla pel seu costat”, apuntava en Joaquim Daban, “Tard o d’hora haurà d’arribar un arxiu centralitzat i conglomerat”

3. Estudi d’usuaris

És necessari traçar un pla d’avaluació de públics que inclogui objectius substancials que situïn l’usuari al centre del projecte. Les eines com Google Analytics proporcionen informació sociodemogràfica i dades qualitatives que poden ajudar a dissenyar una estratègia al món de l’arxivística de forma més efectiva.

“Cal fer estudis d’usuaris que permetin dissenyar els portals i serveis necessaris adaptats a la societat actual. Això implica implementar una sèrie de mètodes que potser no hem tingut en compte fins ara” (Ana Pazos, Arxiu Municipal de Barcelona)

Analítiques d'usuari

4. Visualització de dades

L’avenç de les tecnologies dona peu a imaginar noves formes d’unir els elements digitalitzats als arxius. A través d’una bona visualització de dades, creativa i analítica, la informació és capaç de generar coneixement interrelacionat i posar-se al servei de l’usuari. Exemples de bones pràctiques són el projecte Forensic Architecture o bé els portals The pudding: Storytelling i Datawrapper des d’on extreure idees.

5. Comunicació digital

És vital que els arxius donin a conèixer la seva tasca al món, obrint les portes del seu contingut a través de les xarxes socials de forma desacomplexada. Es posa de manifest, també, la necessitat d’equips sòlids formats en la comunicació digital i la importància de la interacció en línia, a curt i a llarg termini, amb la finalitat de fer arribar els arxius a nous segments de la societat.

“Arrosseguem una espècie de desconfiança cap a les xarxes. ¿Per què s’entén que un usuari que paga el tiquet del museu és millor que un altre que interactua per Twitter amb la mateixa institució? Cal fer palanca perquè es reconegui aquesta assistència virtual” (Miguel Ángel Cajigal, @elbarroquista)

Taula rodona #11LAM

I Coeli, què pot fer per als arxius?

Des de Coeli, ens obrim al món dels arxius per situar-los en un marc competitiu i propulsar cada projecte de manera personalitzada. Amb la capacitat de dinamisme, posem l’accent en les necessitats de cada arxiu i oferim una plataforma que et permeti establir una interlocució fluïda amb l’usuari de forma interoperativa.


Si voleu recuperar les ponències de les jornades virtuals del #11LAM, feu clic aquí.